viernes, 17 de noviembre de 2006
jueves, 16 de noviembre de 2006
El Gos El bosc fosc
El gos
El meu gos es diu sol i és molt gran,
amb el pèl gris fosc,
és prim com un fil
i té un ull groc.
Quan veu al meu fill,
que es diu Pol
fer un gol
ell mou la cua ben fort.
Lucia Poveda
El bosc fosc
La nit en el bosc els fa por a en Marc, a en Pol i al gos d’en Marc, en Tom, quan fan un joc de llums amb la lot.
El bosc és fosc, i té molts socs i serps, que hi fan molts surcs fins al llac que hi ha a prop del bosc.
Pilar Hernandez
Un pas per la Pau El meu cos
Un pas per la pau
El camp verd i fosc
del mes de març
amb el cel gris
i el mar blau.
Amb la gent i els nens
tots nets o bruts
bons o rucs
on són tots junts.
És ben trist que al món
no fem res per la pau.
Ana Martínez.
El meu cos
El meu peu és fred
com el gel
i la mà em fa mal
a la part de dalt.
Les Flors En Jan
Les flors
El mes de març no té flors,
té tons verds i fa molt de fred pel temps.
El mes de maig sí que en té,
tots els verds clars
i les flors són de tots els tons.
En Jan
La Mar viu amb el Marc.
La Mar és de Vic i el Marc és rus.
En Jan és el fill de tots dos.
El nen té els ulls verds com la Mar i té el pèl blanc com en Marc i és alt i prim com un pal.
Ell surt al Parc amb el seu gec blau cel i quan fa molt de fred fins i tot dorm amb ell.
Al Parc hi té un cub ple de fang.
La Mar li fa un cop d’ull.
Riu i diu: ho has fet molt bé fill meu.
El Circ d´en Pep
El circ d’en Pep
En Pep viu i ven flors al Circ.
Ell és prim i ferm,
tant ,
que no li ve de gust el seu cos
pels molts grans que hi té a la pell.
Al Circ surt un drac blau,
un os de fang molt lleig
i un grec que té un bony al cap molt gros
que fa por als nens.
Al Circ fins i tot surt un cap gros
amb el pèl cresp
que fa més por que el grec,
un gos molt vell
que beu un got de llet
i un gall verd i groc
que fa un joc amb dards i foc.
miércoles, 15 de noviembre de 2006
Els Tres Nens
Els tres nens
El Pep, el Pau i el Pol, són tres nens molt bons.
Els tres van al mar a fer surf:
El Pep es fa molt de mal al dit.
El Pau veu un pop gran i llarg i l’hi fa por.
El Pol fa un tomb amb la nau i un cop de vent fort li pren el rem.
Juani Poza
El Cor El Temps
El cor
Fa molt de temps que em fa mal el cor
de tant que ell sent per tu.
La part del cos
que més mal em fa
és el cor
de tant que sent per tu.
Em fa tant de mal
i és tant trist
que no em surt res del cap.
El temps
He fet un tomb pel camp.
Fa molt de vent i fred.
Amb la neu,
tot és molt blanc.
Antonio Martínez
El Gat i el Gos En Marc
El gat i el gos
Fa molt de temps que tinc
un gos blanc i un gat gris
amb els pèls molt llargs.
I quan es fa fosc
tots dos fan un munt de salts.
Maria Rozalen
En Marc
En Marc és ros de pèl blanc,
té els ulls verds i clars,
té un nas gran,
és alt i prim
i té les mans grans
i els dits molt llargs.
La Mort El Mon
La mort
Foc al cor
son a les mans
ulls molls de plor.
Al món
res ja no em fa por:
he vist molts mals.
Sols vull la mort.
Teresa Poveda
El món
El món és gran
i en el mes de maig clar
el nen vol fer un gran salt.
Hi ha un lloc per fer foc
a on el cant del grill se sent fort
i la nit és gris.
Pepi Gregori
El Peu El Pis
El peu
Sóc al mas
al pis de dalt.
He fet un mal gest
i em fa mal el peu.
Què puc fer?
- Saps quin peu és?
li va dir ell –
Sí, és clar,
és el dret.
Oh, Neus...
Qui t’ha vist i
com et veus!
Un pis...un risc
En Pol vol un pis
tot nou i més gran.
Per sort,
ell ja té un pis:
fred i fosc.
Ja sap ell
que un pis
és un risc.
Què s’ha de fer?
Ma Eugènia Villanueva
Xiu, Xiu
Xiu, xiu, xiu
La Mar té un fill que es diu Pol i té sis anys.
- Xiu, xiu, xiu.
- Què és Xiu? – diu la Mar
- És un gat. – diu en Pol
- Vols dir que és un gat?
- Sí. I fa: meu, meu, meu.
I un bon dia, la Mar li diu al Pol:
- Què fa el teu gat?
- Res.
- Ja no fa res?
- No. És mort.
- Vols dir, Pol?
- Sí, va ser de nit i amb vent.
- Oh, què trist, Pol, el teu gat és mort!
La Mar El pis
La Mar
Fa un any que ha mort la Mar,
deu ser al cel.
El nen de la Mar es diu Jan
i ja es fa molt gran.
És ros amb el pèl llarg
i els ulls grans.
És molt bo, és un sant.
El pis
Hi ha un lloc del meu pis a on hi tinc flors.
Al mes de maig fan molt de goig,
per què és un lloc que té molt de sol.
A més, hi tinc un banc verd i gros,
a on de tant en tant,
em sec i prenc el sol.
Antònia Fernández
El Gos
El gos
En Pep va amb el Quim
a fer un tomb pel bosc,
fins el lloc del mas que té
cinc pins, alts, grans i forts.
Quan tots dos són molt a prop del mas,
un gos tot sol fa un salt
i seu dalt d’un roc molt a prop d’ells.
El gos és gris, de pèl llarg,
amb els ulls verds i el nas gran.
No fa res, no fa por. Se sent sol.
Deu ser un bon gos.
No el vol, el Pep?
No el vol, el Quim?
I tu, que els vols?
Jo ja en tinc un;
és prim i fosc.
Celeste
I els ulls com a plats
i els ulls com a plats.
El nen dorm com un soc,
Ell té sort, jo no.
Vés que bé! Ja surt el sol.
No hi ha res com la llum.
Al forn fan un pa que és molt dolç;
No hi ha un pa tan bo en tot el món.
No tinc foc ni tinc fred: tinc un sol net
i els raigs em fan mal als meus ulls clars.
Jo i el meu fill al tren
xut, xut, xut...
xop, xop, xop...
el pa és dolç i molt bo
i el meu fill és el meu cor.
Tere Garcia
El Fill
El fill
Quin bon temps!
El sol, el cel, el mar,...
Tot és net.
Què bé que fa bon temps!
Jo tinc un fill que és alt com un pi i prim. Té el pèl ros, uns bons ulls i les mans grans.
És molt net.
És un cel de nen!
A la nit és tot fosc, no hi ha llum i ens fa por.
Jo no tinc son i el so del vent es fa més fort.
Per la por tinc un pal a les mans
Ja no la tinc
Ja no la tinc
Tinc molt per dir, més no puc.
Faig un cop de puny, un plor
i el meu cor es fa fort.
On és el cel clar?
El vent fred, per què no ve?
Els seus dits són de vell
més per mi són de nen.
Tinc molt clar que no em sents,
mes ja no puc més
que dir que et tinc a dins.
Vés al cel,
vés amb el vent
i vés amb la gent
que et vol.
Vés.
Jo et veig amb el sol
i amb el meu cor.
Tere Garcia
Nit de Foc
Nit de foc
És la nit de la llum i del so.
Els nens fan foc.
No fa fred, més tinc por.
Nit: tot és per a tu.
Véns amb un dolç
i et vull molt.
Véns amb set
i de la font no surt res.
Véns amb fam
més no hi ha pa.
Tu, vols més i més,
mes no tens res a fer.
Ja és clar,
ja surt el sol,
i, els nens, els vells i la gent
se’n van tots a fer roncs.
En Marc i en Pau
En Marc
El Marc va fer un joc molt llarg
que es fa amb un got alt i blau.
I el va fer amb el Pep
fins que es va fer de nit
i se’n van al llit.
Geli Poza
En Pau
En Pau; el pèl del cap el té ros i curt.
Els ulls verds clars amb llum.
A les mans té uns dits llargs i prims.
Ell és alt amb un cos molt ben fet.
En Pau vol a la gent i
fa foc als cors.
Lola Sanchez
Tic - tac - toc. i Nit de foc
Tic – Tac – Toc
Tic, tac, toc, és el so del meu cor
Tic, tac, toc, que bé que fa sol
Tic, tac, toc, amb els dits faig un so
Tic, tac, toc, et vull molt
Tic, tac, toc, fes un foc
Tic, tac, toc, a les mans tinc la flor
Tic, tac, toc, és el so que fa el món
Tic, tac, toc, pau i llum per a tots.
Nit de foc
És la nit de la llum i del so.
Els nens fan foc.
No fa fred, més tinc por.
Nit: tot és per a tu.
Véns amb un dolç
i et vull molt.
Véns amb set
i de la font no surt res.
Véns amb fam
més no hi ha pa.
Tu, vols més i més,
mes no tens res a fer.
Ja és clar,
ja surt el sol,
i, els nens, els vells i la gent
se’n van tots a fer roncs.
De tot un poc
De tot un poc
A la nit fa fred a Vic.
El gat del Pol em té fins al coll,
és molt fer i em fa por
...fins i tot no té un ull.
En Tim i en John em van dir que no hi tinc cap dret a no dir res de la Sam. Tinc por de ja no ser gens bo amb ells, i a més, en Tim em va dir que sóc cec i que no veig que si no els tinc a ells no en tinc cap.
Monosilabs
L’escriptura és una eina de comunicació que fàcilment és a l’abast de tothom però sovint s’actua com si que només els grans novel·listes o escriptors en general tinguessin dret a escriure i publicar. No tots els escrits tenen la mateixa funció el mateix abast, el mateix paper però l’escriptura potencia la comunicació d’unes maneres que altres mitjans no ho fan possible. Lletra inicial pretén potenciar aquesta eina entre les persones que ho tenen més difícil. Ja s’han publicat llibres com ara el de Miniaturas de Manuela Lozano y Los callejones de Gracia d’Encarnación García.i Monòlegs, de varis autors
